CAPITOL 2
Em
vaig arremangar la màniga amb compte i analitzant cada moviment que feia. Es va
poder començar a veure l’intent de tall que m’havia volgut fer en un moment de
desesperació. Es va quedar amb silenci contemplant aquella horrorositat,
desprès em va mirar a mi. Vaig notar com una llàgrima em queia galta avall, em
vaig intentar contenir, però vaig esclatar a plorar. Es va aixecar i em va
posar una ma a l’espatlla.
-
No ploris bonica, es el mes normal del mon, quan realment estàs enamorat d'una
persona fas moltes bogeries quan la perds- em mirava amb uns ulls brillants,
que parlaven per si sols- tranquil·la, ho superaràs. Jo t’ajudaré, ets una bona
noia que ajuda als altres i ara ets tu la que la necessites- m’ho va dir amb la
veu mes dolça que va trobar, semblava que ho deia de veritat. Em va acostar un
mocador i em va fer eixugar les llàgrimes.
- Portava
dos mesos enganyant-me...- em van tornar a caure llàgrimes avall.
- Ves
a prendre l’aire Sara, tranquil·la, aquesta gent no tenen cor- em va obrir la
porta del balcó i quan vaig sortir la va tancar. Es veia un pati molt bonic,
tenia un petit estany envoltat de pedres i amb petites estàtues d’animals. Tenia un gran arbre i una taula de
fusta amb una barbacoa de les antigues al costat. Hi passava un aire fresc i
refrescant, i encara em podien arribar els últims rajos de llum. Realment era
increïble aquella sensació de llibertat i felicitat. Em van venir al cap tot de
records de quan era petita, amb la meva família corren lliures per prats de
Calella, amb els mateixos rajos del sol entre els nostres cabells, amagant-nos
i perseguint a les papallones, sense tenir por de la vida, sentint les
emocions... Vaig tancar els ulls i em vaig imaginar a la meva germana, a l’Ariadna,
a mi... L’Ariadna, ens havíem barallat abans que talles amb en Ferran, ell ens
havia separat i ja era hora que tornéssim a estar juntes. Vaig tornar a entrar
a la casa de l’home que m’havia fet reaccionar i em vaig asseure, li volia
explicar la historia amb l’Ariadna i que m’ajudes, com estava fent fins ara.
-
El meu ex va fer que em baralles amb la meva millor amiga- vaig abaixar la vist
i vaig esperar que respongués, però no ho va fer- em va dir que s’aprofitava de
mi i jo estava tan enamorada que li vaig fer cas i li vaig dir, ella em va
respondre que anar amb aquell noi m’estava canviant i que ja no anava amb ella,
ens vam discutir i ens vam insultar.. i ara m’adono que tenia raó, estava canviant.
- Truca-la
i demana-li perdó, diga-li el que sents,
i que faràs tot el possible per recuperar lo vostre- aquesta vegada no m’esperava
que em respongués, però aquella resposta va ser la millor que m’hauria pogut
dir. Em va acostar el telèfon i vaig marcar el numero. Vaig esperar i van
sentir com algú agafava el telèfon a l’altre banda de l’auricular:
-
Si?- era l’Ariadna. Em vaig quedar en blanc per uns instants.
- Ariadna?-va
ser la única paraula que em va sortir del llavis- Ho sento...
Es va
formar un silenci incòmode, cap de les dos sabia que dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada